La gestió de la Unió Europea en les crisis de Síria i Ucraïna
Història de la crisi d'Ucraïna
- Capital: Kíev
- Població: 41.588.354
- Gentilici: Ucraïnès, ucraïnesa, ucraïnesos
- Idioma oficial: Ucraïnès
- President: Volodímir Zelenski
Rússia, des de l’any 2000 ha tingut dos presidents. De l’any 2000 al 2008 la presidència la va guanyar Vladímir Putin. Després va presentar a Dmitri Medvédev com al seu successor, que va guanyar les eleccions i va ser president del 2008 al 2012. Durant aquest període Putin va ser el seu Primer Ministre, el que es va veure com una estratègia perquè seguís portant el pes del poder. Al 2012 Putin va tornar a guanyar les eleccions, sent de nou el President de Rússia fins a l’actualitat. Per tant, realment qui ha exercit el poder polític des del 2000 fins al 2022 ha estat Putin, independentment de quina fos la seva funció, president o Primer Ministre.
La guerra d’Ucraïna comença el 24 de febrer d’aquest any 2022 amb la invasió de Rússia. Inicialment Putin en un discurs televisiu va anunciar de matinada una «operació militar especial” a Ucraïna i, posteriorment, va iniciar els bombardejos a diferents ciutats del país. Però realment, el conflicte entre Rússia i Ucraïna va esclatar a finals del 2013 amb l’annexió de Crimea per part de Rússia.
Ucraïna volia signar un acord d’Associació i un Tractat de lliure comerç amb la Unió Europea. El 29 de novembre del 2013 era la data de signatura d’aquell acord, però a 8 dies d’aquella trobada, el president d’Ucraïna en aquell moment, Víktor Ianukóvitx, va decidir per sorpresa no signar l’acord i renunciava, doncs, a ser una zona de lliure comerç amb Europa. Com que la seva manera d’actuar va ser inesperada, ningú realment sabia si la raó de la seva decisió va ser perquè no es va posar d’acord amb la Unió Europea o per evitar les pressions que estava rebent de Rússia.
A partir d’aquí, es van iniciar les protestes a la plaça Maidan de Kiev, reivindicant l’acord amb la Unió Europea que havia fracassat. Les Euromaidan són les onades de protestes civils, disturbis civils i de revolució que van succeir a Ucraïna. Van començar el 21 de novembre del 2013 amb protestes públiques que demanaven més integració a Europa, veient que el seu president no firmaria l’acord. Van acabar el 22 de febrer del 2014 i van causar 104 morts.
En resposta per aturar la violència, el President Viktor Yanukóvich junt amb l’oposició van decidir convocar eleccions a finals d’any. Però a la matinada del dia següent, a l’haver tal repressió i la indignació popular només augmentava, l’única solució que va trobar el President va ser fugir del país i deixar la seva funció en mans de l’oposició.
El 14 de març del 2014 es va fer un referèndum a Crimea per decidir si aquesta deixava de ser part d’Ucraïna i passava a formar part de Rússia. La raó de fer aquest referèndum era que la major part de Crimea era prorussa i no estava d’acord amb les autoritats del seu país. Aquest referèndum va tenir un 82,7% de participació i gairebé un 97% dels votants estaven a favor d’annexionar-se a Rússia. Al cap de dos dies, Rússia va firmar la incorporació de Crimea a la seva regió.
El fet que Crimea pogués passar a formar part de Rússia va portar a un moviment separatista prorús, procedent de Donbass, a lluitar pel mateix. Era un grup armat i va aconseguir ocupar Donetsk i Lugansk. La solució a la que va arribar Ucraïna per tal de frenar el grup separatista va ser llançar una operació militar. Pel contrari, Rússia recolzava al grup separatista de la zona.
Aquest conflicte armat ha durat fins l’actualitat i han mort 140.000 civils i soldats.
Finalment, el 12 de maig d’aquell mateix any el grup separatista va aconseguir que Donetsk i Lugansk fossin declarades Repúbliques independents.
Rússia, juntament amb Ucraïna i el grup separatista de Donetsk, van acordar un alt al foc que va entrar en vigor el 5 de setembre del 2014, però la setmana següent a l’acord, el grup prorús el va traicionar i va seguir atacant a Ucraïna.
L’11 de febrer de l’any següent, Vladimir Putin i Petro Poroshenko, President d’Ucraïna durant aquells anys, es van tornar a reunir a Minsk per arribar de nou a un acord per aturar els atacs i retirar tot l’armament pesat, ajudats també per la intervenció de François Hollande i Angela Merkel. Però, tot i arribar a aquest acord, a dia d’avui encara es segueixen atacant.
El juny de 2017 el Parlament ucraïnès va plantejar l’objectiu de formar part de l’OTAN. Finalment, el febrer del 2019, es va incorporar a la Constitució aquest objectiu d’unir-se a l’OTAN i a la Unió Europea. Poc abans d’això, l’1 de setembre del 2017, va entrar en vigor l’Acord d’Associació entre Ucraïna i la Unió Europea amb la finalitat de tenir “uns vincles polítics més profunds, uns enllaços econòmics més forts i el respecte dels valors comuns”.
Les eleccions del 29 d’abril del 2019 van marcar un canvi de presidència. Volodímir Zelenski, partidari de la integració d’Ucraïna a Europa, va guanyar les eleccions amb més d’un 70% dels vots.
El 10 de desembre d’aquell mateix any, Zelenski i Putin, juntament amb el “Quartet de Normandia”, un grup format pels líders de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya, van acordar engegar l’aplicació d’aturar el foc a l’est d’Ucraïna.
A principis d’abril del 2021 es va veure la primera senyal d’alerta d’una possible amenaça. Rússia va enviar uns 20.000 soldats a només 100 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna. Aquesta acció va provocar una gran tensió a Donbass.
A l’agost d’aquell mateix any, representants de més de 40 països, juntament amb els de la Unió Europea, es van reunir en una Cimera Internacional per discutir el futur de Crimea, i allà van firmar la Plataforma de Crimea, perquè aquesta regió en mans de Rússia tornés a formar part d’Ucraïna.
El 5 de desembre, els Serveis d’Intel·ligència dels Estats Units van avisar a Ucraïna que Rússia volia augmentar la quantitat de soldats que tenia a la frontera a un total de 175.000, amb la idea d’envair-la a principis del 2022.
Sis dies després de l’avís, Estats Units juntament amb el Regne Unit, van advertir a Rússia de “grans conseqüències” si envaien Ucraïna. La setmana següent, la Unió Europea va anunciar a Rússia que si agredia a Ucraïna, això els portaria a sancions coordinades a nivell internacional.
El Govern d’Ucraïna, el 14 de gener del 2022, va ser víctima d’atacs cibernètics. A les pàgines web del Govern els atacants amenaçaven a la ciutadania ucraniana: “Ucraïnesos! Totes les vostres dades han estat penjades a la xarxa (…) Tota la vostra informació s’ha fet pública”.
Quatre dies després, Estats Units va avisar a Ucraïna que Rússia en “qualsevol moment” podia començar a atacar-los.
El 18 de febrer, de manera recíproca, les forces prorusses de Donbass i l’exèrcit ucraïnès es van acusar d’haver-se saltat l’alt al foc a la part est del país. Els separatistes van anunciar una suposada evacuació de Donetsk i Lugansk ja que temien ser atacats pels ucraïnesos.
Al cap de tres dies, els representants d’aquestes dues regions d’Ucraïna van demanar a Putin que certifiqués la seva independència. Finalment, a través d’un discurs transmès per la televisió, Putin va reconèixer la independència d’aquestes dues regions.
La Unió Europea, el 22 de febrer, va acordar mitjançant unanimitat que Rússia rebria sancions a causa dels seus actes, ja que havien violat el dret internacional i, depenent de la seva actitud cara el futur, aquestes sancions serien ampliades.
Al dia següent, el Departament de Defensa dels Estats Units, va comunicar un suposat atac imminent, amb la informació que Rússia ja tenia més de 200.000 soldats a la frontera d’Ucraïna.
El 24 de febrer, Ucraïna va ser atacada per Rússia. “He pres la decisió d’una operació militar especial”, van ser les paraules del President Putin. El govern de Kiev, va donar a conèixer que algunes localitats estaven sent atacades, juntament amb l’aeroport de Kiev. A més a més, el russos van ser capaços d’arribar a algunes instal·lacions militars properes a la capital del país.
Finalment, el 25 de febrer, zones residencials d’Ucraïna va començar a ser bombardejades.
La xifra de morts civils a la guerra d’Ucraïna en tots aquests mesos de guerra supera les 5.900 persones, segons dades de les Naciones Unides. A més a més, hi ha 6,9 milions de desplaçats dins del país i 7,2 milions de refugiats ucraïnesos a altres països.
