- Capital: Damasc
- Població: 18.499.181
- Gentilici: Sirià, siriana, sirians
- Idioma oficial: Àrab
- President: Bashar al-Assad
El 15 de març del 2011 va esclatar la guerra de Síria. Els ciutadans sirians havien iniciat poc temps enrere una sèrie de revoltes a Deraa contra Bashar al-Assad, el seu President, a causa de la repressió i manca de llibertat que tenien i, posteriorment, altres regions de Síria també van començar a manifestar-se.
Al cap de dos mesos, tot i que les manifestacions eren pacífiques, Assad va voler controlar les revoltes dels civils i va enviar les forces de seguretat per posar ordre. La conseqüència d’aquesta decisió va ser la mort de civils en aquestes revoltes.
Les protestes àrabs, anomenades Primavera Àrab, varen ser manifestacions i protestes populars en contra les restriccions polítiques i socials dels països àrabs. Els ciutadans sirians es van inspirar en elles per dur a terme les seves revoltes.
Els sirians, davant les morts de diversos manifestants, van voler augmentar les manifestacions amb més manifestants i així demanar amb més insistència la dimissió del president.
Paral·lelament, aquest conflicte va anar agafant un sentit religiós. Aquest va ser un dels motius de la internacionalització d’aquesta confrontació. A partir d’aquí països propers a Síria es van posicionar en un dels dos dels bàndols.
Potències internacionals també es van posicionar en el conflicte: la Unió Europea, els Estats Units, Canadà i altres països integrats a la Lliga Àrab, estaven a favor dels opositors. En canvi, Rússia i Iran defensaven el president.
Aleshores van començar les confrontacions dins la mateixa oposició, encapçalada per l’organització terrorista islàmica, l’Estat Islàmic (EI). Aquestes confrontacions internes eren en contra d’altres grups opositors com els moderats i els seglars. Per tant, a més d’haver-hi la guerra entre el president i l’oposició, també hi va haver una guerra interna dins la pròpia oposició.
A principis de febrer del 2012, el govern sirià va començar a bombardejar Homs. Aquests bombardejos van durar vàries setmanes, varen matar a centenars de civils i molts barris de la ciutat van acabar en ruïnes.
El 21 d’agost, l’oposició va denunciar la mort de 1300 persones a causa d’armes químiques als voltants de Damasc. Aquesta acció va portar a Rússia i als Estats Units a obligar el govern sirià a destruir el seu magatzem d’armes químiques ja que sinó es veurien obligats a intervenir en aquest conflicte.
Durant el gener del 2013 Israel va ser acusat per Síria d’un bombardeig a una base militar prop de Damasc, on es sospitava que Hezbol·là, grup terrorista libanès, havia muntat un conjunt de míssils antiaeris cap al seu país.
Finalment, el 14 de gener del 2014, l’Estat Islàmic va conquerir la ciutat de Raqqa.
El 29 de juny, aquest grup terrorista, va proclamar un califat estès des de la província Síria d’Alep fins a la província iraquí de Diyala.
Durant el mes de setembre, els Estats Units juntament amb cinc països àrabs, van iniciar atacs aeris contra l’Estat Islàmic al voltant d’Alep i Raqqa.
El 21 de maig de 2015, l’Estat Islàmic ja dominava més d’un 50% del territori sirià, just després de conquerir la gran ciutat de Palmira.
El 30 de setembre Rússia va iniciar la seva intervenció militar de forma directa en aquest conflicte a través d’atacs aeris contra l’Estat Islàmic. Finalment, durant el mes de desembre, l’exèrcit sirià va permetre evacuar als rebels de l’àrea restant d’Homs.
El 22 de febrer del 2016 Rússia, juntament amb els Estats Units, van acordar un alt al foc, excloent a l’Estat Islàmic.
El març d’aquell mateix any, el govern sirià, gràcies a les ajudes aèries de Rússia, va recuperar Palmira, que estava en mans de l’Estat Islàmic. Seguidament, el 17 de juliol, l’aviació russa i el govern sirià van poder controlar l’única ruta per poder accedir a l’est d’Alep, regió que controlaven els rebels. Finalment, el 22 de desembre, Alep va quedar en mans del govern sirià.
Al gener del 2017, Rússia, Iran i Turquia van acordar un alt al foc entre el govern i els rebels no islamistes. A principis de març del 2017, l’exèrcit sirià va expulsar l’Estat Islàmic de la ciutat de Palmira.
El 4 d’abril, 80 civils van ser assassinats per armes químiques i Donald Trump, president dels Estats Units en aquell moment, com a resposta d’aquesta acció, va ordenar bombardejar la base aèria de Shayrat al cap de tres dies, que era la base des d’on s’havien enviat les armes químiques emprades.
Durant els mesos d’octubre i novembre, les milícies kurdes amb el suport d’Estats Units van alliberar Raqqa, antiga capital de l’autoanomenat Estat Islàmic i molt simbòlica en la lluita contra els gihadistes.
El 23 de març del 2018, les autoritats sirianes i les faccions islamistes de Guta Oriental, la zona agrícola del país, van aconseguir un nou acord per poder evacuar a civils i combatents.
El 7 d’abril hi va haver de nou 42 morts a causa d’un atac químic a Duma. Això va portar a que, una setmana després d’aquests atacs, els Estats Units juntament amb el Regne Unit i França, portessin a terme atacs aeris a diverses instal·lacions, on creien que el règim creava i desenvolupava les armes químiques.
L’11 de gener del 2019 va començar la retirada de 2000 militars nord-americans que estaven desplaçats per Síria. El líder de l’organització gihadista Estat Islàmic, Abu Bakr al Baghdadi, va morir l’octubre d’aquell any durant una operació de les forces especials dels Estats Units.
Al març del 2020, Rússia i Turquia van acordar un alt al foc per rebaixar la perillosa escalada a la regió siriana d’Idlib, on les forces del president de Síria, Bashar al-Assad, recolzades per Rússia, i les turques s’enfronten pel control d’aquesta zona, que és l’últim espai dels rebels. Turquia havia enviat milers de soldats a la frontera per aturar una ofensiva per part de Síria amb l’objectiu de recuperar Idlib.
Durant el mes de desembre, el règim i els seus aliats controlaven un 62,9% del país, les forces kurdo-sirianes una mica més del 15% i Turquia i els seus aliats un 4,5%. El percentatge que quedava del país, estava repartit entre les forces opositores.
Durant el 2021, paral·lelament als morts d’aquell any a causa de la guerra, van morir milers de sirians a causa de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta ha portat moltes morts, juntament a la misèria a conseqüència de la guerra, la manca d’estructures sanitàries…
Durant tot el conflicte Rússia i Estats Units s’han acusat mútuament de la mort de civils durant les operacions contra l’ISIS, realitzades sobretot a través de les seves forces aèries i tropes especials.
Al 2022 es continua lluitant per la fi de la guerra i de les hostilitats, ja que tot i els alt al foc acordats durant tots aquests onze anys de guerra a tot el país, continuen els conflictes, en particular en algunes zones. S’ha demanat que es mantingui l’alt al foc a la frontera entre Síria i Turquia, ja que continuen produint-se atacs que acaben amb la vida dels civils a la zona. Segueixen els esforços per tal de garantir la derrota permanent d’ISIS i la resolució política definitiva al conflicte de Síria. Les organitzacions continuen denunciant els atacs contra civils controlades per les forces rebels aliades de Turquia.
La xifra de morts civils a la guerra de Síria durant els 11 anys de conflicte arriba a les gairebé 307.000 persones, segons dades de les Naciones Unides. Actualment hi ha 6,2 milions de desplaçats dins del país i 5,6 milions de refugiats sirians a altres països.
