Ajudes de la UE destinades al conflicte a Ucraïna

Acollida de refugiats

Milions de persones fugen cap a la Unió Europea i la República de Moldàvia buscant refugi a causa de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Amb l’objectiu de permetre que aquestes persones desplaçades puguin tenir els mateixos drets en tota la Unió Europea i disminuir la pressió dels sistemes nacionals d’asil, el 4 de març de 2022 la Unió Europea va activar, per primera vegada, la directiva de Protecció Temporal. És un mecanisme d’emergència que s’ha activat per l’afluència massiva de desplaçats i que tindrà una duració màxima d’un a tres anys, en funció de l’evolució del conflicte. El principal objectiu és garantir que aquestes persones, que no poden tornar al seu país d’origen, tinguin una protecció immediata i col·lectiva. Els drets assegurats són: residència, accés a l’habitatge, accés al mercat laboral, atenció mèdica, assistència social i accés dels menors a l’educació.

Centenars de milers de menors, tant amb família com orfes o institucionalitzats, han hagut de fugir d’Ucraïna per la guerra. La seva protecció i garantir els seus drets és prioritari per la Unió Europea, en particular als separats de les seves famílies, davant del risc d’adopcions il·legals, raptes o explotació. Els drets dels infants són drets humans consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

El Consell de la UE va adoptar al juny de 2022 unes conclusions relatives a l’Estratègia de la Unió Europea sobre els Drets del Nen, on es prioritza la protecció dels seus drets en situació d’emergència. Així, en el context d’aquesta guerra, es prioritza la necessitat de protegir els menors en situacions de conflicte armat i les conseqüències que se’n poden derivar: reclutament per part de forces armades, tracte de persones, explotació sexual, separació de les famílies, adopcions il·legals…

Demana a tots els Estats membres que facilitin i garanteixin als menors ucraïnesos desplaçats: acollida d’alta qualitat, ajuda jurídica gratuïta, accés a l’educació, assistència de qualitat, accés gratuït als serveis d’assistència sanitària i informació als menors no acompanyats i als separats de les seves famílies dels seus drets i la garantia de quedar integrats dins els sistemes de protecció a la infantesa.

Ajuda humanitària

La Unió Europea ha assignat 523 milions d’euros en ajuda humanitària a la població civil que s’ha vist afectada per la guerra d’Ucraïna, tant els que han fugit a països veïns, com els que han quedat a Ucraïna. D’aquests, 335 milions d’euros s’han destinat a Ucraïna i 13 milions d’euros a Moldàvia. A més, els Estats membres han aportat 953 milions d’euros. L’ajuda és principalment en: aliments, aigua, allotjament i atenció sanitària.

Més de 7,8 milions de persones han rebut ja aquesta ajuda humanitària a Ucraïna, tant dins com fora del país, dels fons que formen part del paquet d’ajuda de 1.000 milions d’euros que la Unió Europea ha compromès per aquest conflicte.

Assistència en matèria de protecció civil

La Unió Europea, duent a terme la major operació feta fins ara a través del Mecanisme de Protecció Civil de la UE, està coordinant als països membres per a la prestació d’assistència material a Ucraïna i als seus països veïns, aportant així una resposta urgent al conflicte amb: material mèdic, material per a refugis, roba de protecció, equips d’extinció d’incendis, bombes d’aigua i grups electrògens. Presta material de protecció civil no només a Ucraïna, sinó a tots els països veïns: Eslovàquia, Txèquia, Polònia i Moldàvia i també a ACNUR (Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats).

També s’ha destinat ajuda provinent de les reserves mèdiques de rescEU, com equips mèdics especialitzats i material de protecció, com bates i mascaretes.

Suport als Estats membres que acullen refugiats

La Unió Europea ofereix un recolzament constant als Estats membres d’acollida. La seva resposta comú i conjunta d’acollida als refugiats ucraïnesos ha estat clau, essent un reflexe de la solidaritat ciutadana de la Unió Europea, juntament amb les ONG, les associacions comunitàries, les empreses i les autoritats nacionals i locals.

L’ajuda als Estats membres està repartida de la següent manera:

a) Ajuda financera

A l’abril de 2022, la Unió Europea va aprovar desbloquejar 20.000 milions d’euros en fons europeus per garantitzar que els Estats membres que acollissin refugiats tinguessin suficients recursos per habitatges, educació i assistència mèdica. Aquests 20.000 milions d’euros venen de diferents partides. El Consell Europeu ha adoptat un Reglament relatiu a l’Acció de Cohesió pels Refugiats a Europa (CARE) que permetrà ràpidament alliberar fons de la política de cohesió. Així els Estats membres podran emprar fins a 9.500 milions d’euros de fons encara no programats en el 2022 de l’ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa (REACT-UE), que és un dels majors programes d’inversió pública de la Unió Europea posteriors a la pandèmia. S’aprova també utilitzar 7.000 milions d’euros, corresponents a recursos no assignats dins el període de 2014 a 2020. També s’autoritza l’obtenció de 3.500 milions d’euros addicionals de forma immediata  als països de la Unió Europea que acullin refugiats dins el marc de REACT-UE.

D’altra banda, dels fons d’assumptes d’interior de 2014 a 2020, el Consell  va desbloquejar a l’abril del 2022 fins a 420 milions d’euros. Permet també als Estats membres i altres donants públics o privats, que així ho vulguin, fer contribucions addicionals dins del marc de Fons d’Asil, Migració i Integració 2021-2027.

b) Assistència tècnica

La Comissió Europea ha creat una convocatòria especial d’ajuda als Estats membres que acullen refugiats per recolzar l’eliminació progressiva de la dependència actual de combustibles fòssils provinents de Rússia i per invertir en fonts d’energia netes.

c) Recolzament en la gestió de les fronteres

Es redacten unes directrius per tal d’ajudar als guàrdies de fronteres dels Estats membres a la gestió eficaç de les arribades a les fronteres amb Ucraïna, reduir temps d’espera i mantenir una alta seguretat. A més, la Unió Europea recolza i firma un acord amb Moldàvia per tal de garantir també la gestió de les seves fronteres, via registres i inspeccions a través de Frontex, l’agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes.

d) Plataforma de solidaritat de la Unió Europea

És l’eix operatiu de la coordinació de la Unió Europea, principalment amb les autoritats ucraïneses i els seus homòlegs, per garantir l’eficàcia en l’acollida de refugiats. La Comissió Europea presenta un pla per ajudar als Estats membres a intensificar la seva labor d’acollida als refugiats ucraïnesos.

Ajuda econòmica

La Unió Europea ha posat en marxa diferents mesures d’ajuda econòmica per fer front a les necessitats més urgents causades per la guerra i per reforçar la seva resiliència. Aquestes mesures són:

a) Mesures comercials

Al maig de 2022 s’aprova durant un any la liberalització temporal del comerç de productes ucraïnesos. Es suspenen els aranzels entre la Unió Europea i Ucraïna, la percepció de drets antidumping sobre les importacions ucraïneses i l’aplicació del règim comú aplicable a les importacions respecte a les originàries d’Ucraïna.

Al juliol de 2022 s’aprova permetre als Estats membres suspendre temporalment els drets de duana i de l’IVA sobre la importació de tercers països d’aliments, mantes, generadors elèctrics o altres béns vitals destinats als ucraïnesos.

També, al juliol de 2022, s’aprova la liberalització durant un any el comerç dels set productes agrícoles de Moldàvia que encara no estaven totalment liberalitzats: tomàquets, alls, raïm, pomes, cireres i suc de raïm, cosa que permetrà a Moldàvia duplicar, com a mínim, les seves exportacions a la Unió Europea sense aranzels.

b) Ajuda macrofinancera

La Unió Europea va fer una aportació macrofinancera de 7.000 milions d’euros en préstecs a Ucraïna entre 2014 i 2021, per tal de promoure la seva estabilitat. El 2022 ha aportat 2.200 milions d’euros addicionals per atendre les necessitats de finançament més urgents. Al maig de 2022, en el Consell Europeu es concreta que la Unió Europea està disposada a concedir una nova ajuda macrofinancera excepcional de fins a 9.000 milions d’euros, dels quals ja ha aportat els primers 1.000 milions d’euros al juliol i 5.000 milions d’euros més al setembre, en forma de crèdits en condicions favorables i a llarg termini.

Suport militar

L’any 2022 la Unió Europea ha dotat amb 2.500 milions d’euros, amb càrrec al Fons Europeu de Recolzament a la Pau, per reforçar la capacitat i la resiliència de les forces armades ucraïneses i protegir a la població civil de l’agressió militar que està patint. Serviran per a la provisió d’equips com: protecció individual, farmacioles de primers auxilis, combustible, equips i plataformes militars per produir efectes letals amb finalitats defensives.

L’últim acord en l’àmbit militar per part dels Estats membres ha estat a l’octubre del 2022, on s’estableix la nova Missió d’Assistència Militar en recolzament a Ucraïna (EUMAM Ucraïna), amb l’objectiu de millorar la capacitat militar de les forces armades ucraïneses, millorar la seva defensa de les seves fronteres reconegudes internacionalment i protegir a la seva població civil. La durada inicial serà dos anys i una aportació estimada de 106 milions d’euros.

Suport a la investigació i enjudiciament de crims de guerra

Des de l’inici de la guerra, i recordant sempre que s’ha de respectar el dret internacional humanitari, els dirigents de la Unió Europea han condemnat els atacs indiscriminats de Rússia contra la població civil i contra infraestructures civils d’Ucraïna. Malauradament, hi ha molta informació que indica que a Ucraïna s’han comès i es segueixen cometent crims de guerra i contra la humanitat.

Per tal de garantir que Rússia, Bielorússia i tots els responsables d’aquests crims siguin jutjats, al març de 2022 tots els Estats membres i altres països associats van remetre a la Cort Penal Internacional la situació d’Ucraïna. També la Fiscal General d’Ucraïna i les autoritats de diferents Estats membres han obert les seves investigacions.

A l’abril de 2022, el Consell de la Unió Europea va modificar el mandat de la Missió Assessora de la UE per a la Reforma del Sector de la Seguretat Civil a Ucraïna (EUAM Ucraïna). Les noves normes permeten proporcionar assessorament estratègic a les autoritats ucraïneses per tal de facilitar la investigació i l’enjudiciament de qualsevol delicte internacional. La EUAM Ucraïna també pot donar fons o equips a les autoritats ucraïneses i col·laborarà amb la Cort Penal Internacional, amb l’Eurojust i amb l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal.

Al maig de 2022, i per tal de seguir recolzant la investigació i enjudiciament dels crims comesos a Ucraïna, s’aprova en el Consell de la Unió Europea que l’Eurojust pot emmagatzemar i conservar proves relacionades amb crims de guerra, incloses imatges per satèl·lit, fotografies, vídeos, gravacions, perfils d’ADN… així com analitzar aquestes proves i compartir-les amb les autoritats nacionals i internacionals pertinents.

Per altra banda, al maig de 2022, la Unió Europea, els Estats Units i el Regne Unit van anunciar la creació del Grup Consultiu sobre Crims Atroços, amb l’objectiu de donar suport a la Fiscal General d’Ucraïna en la seva investigació i enjudiciament de delictes relacionats amb aquesta guerra.

Reconstrucció d’una Ucraïna democràtica

El Consell Europeu no només dóna suport a Ucraïna per a les necessitats urgents, sinó que també es compromet, acabada la guerra, a facilitar l’ajuda necessària per a la reconstrucció d’una Ucraïna democràtica. Per això, els dirigents europeus acorden crear un Fons Fiduciari de Solidaritat amb Ucraïna. Suècia i Polònia van organitzar al maig de 2022 la Conferència Internacional de Donants per a Ucraïna, que ha sigut el punt de partida d’aquest fons fiduciari, aconseguint així finançament per a ajuda humanitària, cobrir les necessitats immediates i la reconstrucció del país.

Els caps d’Estat o de Govern de la Unió Europea proposen la creació d’una plataforma per a la reconstrucció d’Ucraïna, conjuntament amb el Govern ucraïnès, el Banc Europeu d’Inversions, socis, institucions financeres i organitzacions internacionals.