Ajudes de la UE destinades al conflicte a Síria

Des de l’any 2017, la Unió Europea organitza les Conferències de Brussel·les, «Recolzar el futur de Síria i la regió», copresidida per les Nacions Unides, amb l’objectiu de recolzar el poble sirià i mobilitzar la comunitat internacional en la recerca d’una solució política de durabilitat. En aquestes conferències s’aborden els problemes humanitaris i de resiliència més urgents, tant a Síria com a les comunitats acollidores. D’altra banda, també es renoven les ajudes polítiques i financeres de la comunitat internacional als veïns de Síria. Aquestes conferències són també una plataforma per al diàleg amb la societat civil i les ONG de dins i fora de Síria, ja que es creu fermament que la societat civil és clau per construir un futur inclusiu a Síria.

Les mesures d’ajuda a Síria per part de la Unió Europea es centren en:

• Acollida de refugiats
• Ajuda humanitària
• Mesures restrictives per penalitzar els crims de guerra
• Suport a la construcció d’estabilitat i de pau

Acollida de refugiats

Milions de persones han fugit de Síria des de l’inici de la guerra, l’any 2011, i hi ha més de 5,6 milions de refugiats fora del país. Turquia és el principal país d’acollida  amb 3,7 milions, seguit de Líban amb 839.000, Jordània amb 673.000, Iraq amb 256.000 i Egipte amb 138.000. Contràriament al que es pensa, majoritàriament els sirians busquen refugi en països veïns, que els puguin garantir una acollida digna i el respecte dels drets humans. Majoritàriament, es queden atrapats a Turquia a causa de les polítiques de tancament i externalització de fronteres d’Europa.

Pel que fa al sud d’Europa, en els últims anys hi han arribat milions de migrants, concentrats principalment a Grècia a causa de la seva proximitat a Turquia. El camp amb major nombre de refugiats és el de l’illa de Lesbos, perquè és el més proper a Turquia.

La crisi de refugiats viscuda a Europa a conseqüència de la guerra de Síria, va arribar al seu punt més greu al 2015 i encara no ha estat resolta. Van arribar gairebé un milió de sirians i els països fronterers, principalment Grècia i Itàlia, es van veure desbordats. La majoria de sirians van entrar per mar i la major part d’ells eren sol·licitants d’asil, és a dir,  no eren immigrants irregulars. S’estima que uns 40.000 sirians han mort intentant arribar per mar a les costes europees. Des d’Europa es volia abordar la crisi humanitària amb mesures contra la immigració irregular. Les persones immigrants en situació no irregular es poden acollir a protecció internacional i, per això, cal avaluar cada cas, tal com es recull a la Convenció de Ginebra, però pot trigar de mesos a anys.

La Unió Europea es va comprometre, el setembre de 2015, a reubicar entre els diferents Estats membres, en un màxim de dos anys, a un total de 160.000 refugiats a Grècia i Itàlia, però a la pràctica en va reubicar menys del 20%, només 27.700.

La Unió Europea va destinar 5.000 milions d’euros en dos anys per gestionar-ho i va establir quotes d’acollida entre els diferents Estats membres de forma equitativa, basades en la riquesa i la quantitat de població de cada país, essent Alemanya el principal acollidor de refugiats. Però encara que hi hagi un acord comunitari, cada país membre té el poder de concedir o no l’estatus de refugiat i, per això, el programa va fracassar. Hi va haver països com Hongria, Polònia, República Txeca o Eslovàquia que van tancar totalment les seves fronteres.

La Unió Europea va adoptar una mesura qüestionada per frenar l’arribada de sirians a Europa. El 18 de març de 2016 es va signar la Declaració UE-Turquia, on s’acordava l’externalització de les fronteres. Les persones que arribessin de forma irregular a les illes gregues, incloses les sol·licitants d’asil, serien retornades a Turquia i, a la seva vegada, aquesta es comprometia a impedir que marxessin cap a Europa. Per dur a terme aquesta estratègia la Unió Europea va fer una aportació a Turquia de 6.000 milions d’euros. Ha estat una doble fórmula per evitar que els refugiats sirians arribessin a Europa, externalitzant el control de fronteres i externalitzant l’acollida de refugiats. Així, Turquia controla els fluxos migratoris per evitar sortides i arribades i també s’hi deporten els migrants en situació irregular que aconsegueixen arribar a Europa.

A més a més, Grècia obligava als sirians que entraven al seu país a través de les illes, a romandre en camps de refugiats fins que es resolguessin les seves sol·licituds d’asil, que s’allarguen de mesos a anys.

A causa del fracàs en les polítiques d’asil, hi ha hagut una proliferació de camps de refugiats a Grècia i Turquia.

Ajuda humanitària

Milions de persones han fugit de Síria i hi ha milions de sirians dins el país que necessiten ajuda urgent. Des de l’inici de la guerra el 2011, la Unió Europea ha estat la principal aportadora en ajuda humanitària, amb 27.400 milions d’euros tant dins de Síria com a la regió. A més a més, aquest 2022 la Comissió Europea ha proporcionat 135 milions d’euros addicionals per emergències vitals dins del país.

Hi ha uns 5,6 milions de refugiats fora del país i 6,2 milions desplaçats dins de Síria. L’ajuda humanitària és vital i d’emergència, però tant la Unió Europea com les organitzacions d’ajuda es troben amb moltes dificultats burocràtiques, restriccions i desprotecció. L’ajuda està centrada als sirians dins el país i a les regions més desateses, menys accessibles i en les zones on hi ha més risc de desplaçament. Dóna suport als serveis humanitaris de l’ONU, ajudant en l’entrega de l’ajuda on l’accés és més complicat, més insegur o amb més restriccions. L’ajuda humanitària de la Unió Europea al conflicte també finança als països de la regió: Turquia, Líban, Iraq, Egipte i Jordània.

L’ajuda humanitària dins de Síria està centrada a cobrir les emergències que posen en perill la vida dels sirians. A més, també hi ha una part dedicada a la recuperació dels serveis bàsics: atenció mèdica, allotjament, higiene, servei d’aigua, educació, protecció, articles de primera necessitat, prevenció de violència sexual i de gènere i recolzament psicosocial.

La situació ha estat, i continua estant, extrema dins de Síria, a causa dels atacs indiscriminats contra civils, infraestructures i hospitals durant tota la guerra. La Unió Europea reclama constantment a totes les parts implicades que permetin un accés segur per garantir l’ajuda humanitària i que es garanteixi el compliment del dret internacional humanitari.

Més d’un 90% de la població siriana viu per sota del llindar de la pobresa. Uns 14,6 milions de sirians dins el país requereixen assistència i gairebé dos terços de la població patirà falta d’aliments aquest 2022. La pobresa s’ha vist agreujada des del març d’aquest any per la major taxa d’inflació dels últims 30 anys. Hi ha milions de persones desplaçades internament i en total 8,2 milions necessiten ajuda vital dins les zones controlades pel Govern. D’altra banda, la inseguretat al sud de Síria continua vigent i hi ha risc important que augmenti. Al nord-oest 4,1 milions de persones necessiten ajuda humanitària urgent, inclosos els 2,7 milions de desplaçats. Al nord-est hi ha 650.000 persones desplaçades en camps de refugiats que també la necessiten.

La resolució del Consell de Seguretat de l’ONU sobre l’ajuda transfronterera de Turquia va expirar aquest juliol de 2022 i és de vital importància per continuar amb l’ajuda humanitària urgent que es necessita.

La situació és molt complicada, agreujada el 2021 per la pitjor crisi d’aigua que ha patit el país en 70 anys. La pandèmia ha agreujat encara més les condicions de vida de les persones més vulnerables.

Finalment, la guerra d’Ucraïna també ha influït en el conflicte a Síria. La reducció encara major de blat, la disminució d’aliments i el conseqüent augment dels preus, ha provocat un augment històric de la població en risc d’inseguretat alimentària el 2022 fins al 65%.

Les «Operacions Europees de Protecció Civil i Ajuda Humanitària» (ECHO) és l’entitat humanitària de la Unió Europea a Síria i té com a objectiu principal preservar vides i prevenir el patiment humà. Té la seu a Brussel·les i una gran xarxa d’oficines sobre el terreny a nivell mundial. ECHO garanteix l’ajuda humanitària de la Unió Europea de la manera més eficient possible, sota el marc sempre dels principis bàsics d’assistència d’imparcialitat i neutralitat i actuant segons les necessitats que hi hagi sobre el terreny. ECHO Síria treballa de manera autònoma i ofereix l’ajuda humanitària a través dels seus socis de confiança, com el CICR, l’ONU i socis internacionals i locals, mitjançant tots els canals que siguin possibles, ajudant a tota Síria i fent operacions transfrontereres des de Turquia, Líban, Jordània i Iraq.

Mesures restrictives per penalitzar els crims de guerra

Des de l’inici de la guerra de Síria, institucions i organitzacions a nivell mundial han denunciat que s’estan cometent constantment violacions als drets humans i que alguns atacs de l’aliança Rússia-Síria són crims de guerra i poden constituir crims contra la humanitat. Les diferents parts no han fet cas d’aquestes acusacions.

Tot i que totes les parts del conflicte han comès violacions de les lleis de la guerra, l’aliança militar síria-russa ha dut a terme bombardejos aeris indiscriminats a escoles, hospitals i mercats, provocant milers de morts civils i una greu destrucció d’infraestructures. Les persones responsables dels crims atroços, les entitats afiliades al govern sirià i l’ISIS estan sotmesos a fortes sancions per part dels Estats Units, la Unió Europea i el Regne Unit.

El Servei d’Instruments de Política Exterior (FPI) de la Comissió Europea participa de forma activa en la justícia transicional i el rendiment de comptes, recolzant la recopilació i l’anàlisi posterior de proves relacionades amb possibles delictes i enjudiciament dels crims de guerra.

La Unió Europea manté vigents mesures restrictives sobre la situació de Síria: embargament petrolier, restriccions d’un important volum d’inversions, congelació dels actius del banc central sirià a la Unió Europea, restricció en l’exportació de tecnologia i equips que puguin ser utilitzats per a la repressió interna i la congelació de fons a persones i entitats associades a Al-Qaeda, als talibans o a l’EIIL/Daesh.

Suport a la construcció d’estabilitat i de pau

El Servei d’Instruments de Política Exterior (FPI) de la Comissió Europea és l’encarregat d’identificar i donar resposta a les crisis, prevenir conflictes i consolidar la pau. Ha finançat diferents projectes a Síria des de l’any 2011, recolzant els esforços de pau i mediació internacional que ha liderat l’ONU, el diàleg amb la societat civil i la lluita contra l’extremisme violent. Els projectes s’implementen a través d’ONG internacionals i agències dels Estats membres. Des de l’any 2021 administra fons per a la resposta a la crisi amb el nou Instrument de Veïnat, Desenvolupament i Cooperació Internacional (NDICI).

Hi ha diferents projectes centrats en l’estabilització al nord-est del país, proveint-los de serveis bàsics, reintegració, cohesió social, serveis de protecció i recolzament als menors.

La DG NEAR és un departament dependent de la Comissió Europea amb seu a Brussel·les i s’encarrega de dirigir i coordinar les relacions de la Unió Europea amb 16 països veïns, entre ells Síria.

L’ajuda a aquest país, va més enllà d’ajuda en emergències i salvament sinó que també s’encarrega de la protecció i accés als serveis dels ciutadans sirians. Estan centrats en el recolzament a mitjà termini als sirians, per recuperar una societat pacífica i pròspera, amb accions socioeconòmiques que permetin l’accés a un  treball digne i als serveis essencials.

Està enfocada principalment a l’assistència en l’educació, la salut, els mitjans de subsistència, el suport comunitari, la protecció dels drets humans, el recolzament a les dones, la justícia i el rendiment de comptes.

La Unió Europea creu que la solució al conflicte de Síria no passa per una solució militar sinó que requereix una solució política per eliminar Daesh i les altres entitats terroristes de Síria. Els objectius estratègics de la Unió Europea a Síria, en centren en 6 punts clau:

• La fi de la guerra a través d’una transició política negociada per les parts en conflicte sota el paraigua de l’ONU i amb el recolzament de responsables internacionals i regionals clau.
• Promoure una transició inclusiva a Síria, recolzant l’enfortiment de l’oposició política.
• Salvar vides cobrint les necessitats humanitàries.
• Promoure la democràcia, els drets humans i la llibertat d’expressió mitjançant l’enfortiment de les organitzacions de la societat civil siriana.
• Promoure la rendició de comptes per crims de guerra, per aconseguir justícia i reconciliació nacional.
• Recolzar la resiliència de la societat de Síria.