L’interès geoestratègic d’un conflicte el determina l’interès que tingui el món perquè allà no hi hagi conflicte. El patiment humà és important però, malauradament, no és determinant.
Actualment, la Unió Europea ha posat tots els esforços en la gestió de la crisi d’Ucraïna perquè hi ha molts interessos en joc. L’interès per Síria va ser clar quan es va convertir en seu del terrorisme internacional i era, aleshores, perillós per Europa i pel món.
Les guerres d’Ucraïna i de Síria han provocat onades de refugiats, la destrucció del país, la mort de milers de persones i un gran patiment humà. Tot i així, el grau d’implicació de la Unió Europea és diferent.
Els refugiats ucraïnesos han estat molt ben acollits a Europa i s’ha activat un mecanisme de Protecció Temporal de forma immediata per part de la Unió Europea. Milions de refugiats sirians, després d’onze anys de guerra, segueixen en camps de refugiats, principalment a Turquia. La Unió Europea té externalitzat el control de fronteres amb Turquia des de l’acord de la Declaració UE-Turquia, pel qual la Unió Europea feia una important aportació econòmica i Turquia els acollia massivament evitant l’arribada a Europa. Hi ha acusacions de maltractaments als refugiats per part de les autoritats turques. La política migratòria de la Unió Europea hauria d’establir canals segurs perquè els migrants que ho necessitin puguin arribar a Europa amb la garantia que es respecten els drets humans.
La proximitat geogràfica d’Ucraïna a Europa i la identificació racial, cultural i religiosa amb els ucraïnesos ha provocat una major sensibilització de la Unió Europea i la seva societat envers l’acollida de refugiats i l’ajuda humanitària. Amb Síria existeix, malauradament encara, una barrera racial, religiosa i cultural.
L’ajuda humanitària de la Unió Europea a Ucraïna i Síria ha estat important en ambdós casos. A Ucraïna s’ha vist facilitada per la proximitat, la centralització del conflicte principalment a l’est del país i les facilitats en la comunicació. A Síria ha estat més difícil per la distància, la durada de la guerra i el perill terrorista.
La guerra d’Ucraïna té un impacte molt més alt a nivell econòmic, provocant una crisi energètica i una crisi alimentària a nivell d’Europa i mundial. Es pateixen ja les restriccions de gas, un menor abastiment de blat i de matèries primeres i l’augment dels preus. Ucraïna i Rússia eren els graners mundials, sobretot Ucraïna, i hi havia fins ara una gran dependència del gas de Rússia.
La Unió Europea ha aportat ajuda militar a la guerra d’Ucraïna. En el cas de Síria, Rússia donava suport a una part del conflicte però, en la guerra d´Ucraïna, és la part agresora. A nivell de seguretat és necessari evitar que Rússia envaeixi Ucraïna i canviï les fronteres ja que desafia les lleis i drets internacionals i crearia un precedent preocupant a nivell polític. A més, la guerra és al costat d’Europa i hi ha por de l’escalada del conflicte.
Vull posar en valor que a l’enquesta poblacional majoritàriament els enquestats creuen que l’ajuda militar està fent allargar el conflicte i concorda amb l’opinió de les expertes entrevistades. No obstant, La Sarah Isaac destaca que la prolongació de la guerra és molt interna als dos països des d’anys enrere i que la lluita i les tensions són per defensar el territori. Per això, amb o sense ajuda, la guerra podria durar molt de temps.
La cobertura sostinguda d’un conflicte per part dels mitjans de comunicació és complicada ja que amb el temps disminueix l’interès. El conflicte de Síria fa molts anys que dura i ha disminuït molt la presència als mitjans. Ucraïna és un conflicte recent i proper i la cobertura mediàtica és més intensa.
La Unió Europea i les potències mundials tenen interès per la fi del conflicte. La mediació entre les dues parts ja ha començat, però requereix voluntat i cooperació i, de moment, és difícil.
Les dades analitzades de les aportacions de la Unió Europea a les dues crisis, coincideixen en gran mesura amb les respostes de l’enquesta realitzada i amb l’opinió de les dues expertes entrevistades (la segona entrevista està a l’annex).
En els tres blocs es reflexa que la gestió de la Unió Europea ha estat més important a la crisi d’Ucraïna.
En conclusió, la Unió Europea ha gestionat de manera més favorable la crisi d’Ucraïna que la de Síria a causa d’interessos econòmics, polítics i geoestratègics.
Fer aquest treball m’ha fet reflexionar molt. És lícit exigir a les institucions i als governs les ajudes necessàries que calgui a cada moment davant dels conflictes que es puguin presentar. Però és fonamental que cadascú de nosaltres prenguem consciència individual per ajudar a qui ho necessiti, sense discriminar a ningú per raça, religió o cultura. Les persones fem moure el món i l’efecte papallona comença en un mateix.
