La gestió de la Unió Europea en les crisis de Síria i Ucraïna
La gestió de la Unió Europea en les crisis de Síria i Ucraïna
El 15 de març de 2011 inicia la guerra de Síria provocant la crisi de refugiats més gran a escala mundial. Hi ha 5,6 milions de refugiats fora del país, dels quals Turquia n’acull a 3,6 milions, esdevenint el principal país acollidor a nivell mundial. Milions de sirians han fugit del seu país i han intentat arribar fins a Turquia, Jordània, Líban, Grècia o Itàlia. A més hi ha 6,2 milions de desplaçats dins del país. El 80% dels refugiats sirians estan vivint en condicions d’extrema pobresa, essent ja 13 milions de persones, és vital l’ajuda humanitària per a poder sobreviure.
El 24 de febrer de 2022 Rússia envaeix Ucraïna, començant així la guerra més recent. El conflicte ja venia d’uns anys enrere i ja havia desgastat de manera important una part del país. Fins a l’actualitat ha provocat més de 7,2 milions de refugiats ucraïnesos a Europa i més de 6,9 milions d’ucraïnesos desplaçats dins del país.
Aquests dos conflictes han provocat un gran nombre de víctimes civils, milions de persones refugiades en altres països i milions de persones desplaçades dins el seu país. Han hagut d’abandonar casa seva buscant ajuda, protecció i assistència.
En resposta als dos conflictes, la Unió Europea s’ha coordinat per donar una resposta urgent a les necessitats sorgides i ha ofert diferents mesures d’ajuda. Algunes d’aquestes han estat comunes en els dos conflictes com l’ajuda humanitària, l’acollida de refugiats i el suport als Estats membres acollidors. Altres mesures, totalment noves, han estat diferents en les dues crisis a causa de la situació particular de cada conflicte. En el cas de Síria, la Unió Europea va acordar amb Turquia fer una aportació econòmica important perquè fos el principal país acollidor de refugiats sirians, evitant així que milions de refugiats arribessin a Europa. En el cas d’Ucraïna la Unió Europea ha fet una gran aportació econòmica en ajuda militar.
El meu treball de recerca consisteix a analitzar i comparar les ajudes que la Unió Europea ha aportat a les dues crisis d’Ucraïna i Síria, tant en matèria d’ajuda econòmica com en les mesures particulars a cada conflicte, noves i específiques. A partir d’aquesta anàlisi ho contrasto amb l’opinió d’experts i amb la percepció dels ciutadans per concloure si existeixen punts de millora en la gestió i en l’ajuda aportada.
«Quan esclata una guerra, la gent diu: “Això no durarà, és massa estúpid”.
I sens dubte una guerra és massa estúpida, però això no és obstacle perquè duri.
L’estupidesa insisteix sempre».
“La pesta” (1947)
Albert Camus
Història de les crisis de Síria i Ucraïna
Ajudes
La Unió Europea és la principal aportadora d’ajuda internacional a aquestes guerres, proporcionant l’ajuda humanitària, econòmica, política i material necessària.
Entrevistes
He tingut el privilegi de poder entrevistar a experts en política internacional i, en concret, en les guerres de Síria i Ucraïna. M’han aportat una visió objectiva i detallada sobre aquests dos conflictes i sobre la intervenció adoptada per la Unió Europea.
Sarah Isaac va estudiar Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Toulouse i a la Universitat de Granada i ha fet dos Màsters en Dret Internacional i Europeu. En la actualitat està en missió de servei civil amb la Organització OFQJ, inicialment a París i posteriorment a Montreal.
La prolongación es muy interna a Ucrania y a Rusia que ya tienen tensiones desde hace muchos años para defender su territorio y es muy difícil porque hay muchos intereses y ninguna de las partes no va a dejarlo así.
Cèlia Cernadas va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i, anys més tard, va cursar un màster en Relacions Internacionals a l’IBEI. És periodista i és professora de periodisme internacional a la Universitat Blanquerna i també ho ha estat a la Universitat Pompeu Fabra.
Síria no és com Ucraïna o Rússia, un país que tingui un valor estratègic fonamental per ningú, no és com Rússia que té gas i petroli, no és com Ucraïna que és una de les grans reserves del món de gra i de cereals.