Dins la part pràctica del meu Treball de Recerca, he analitzat el coneixement i la percepció dels ciutadans sobre les dues crisis per tal de poder contrastar-les amb les anàlisis que he realitzat així com també amb l’opinió d’experts en la matèria. A partir d’aquí he obtingut uns resultats que podré avaluar.
A l’enquesta han participat 278 persones.
1. Identitat de gènere
A l’enquesta han participat 278 persones, de les quals un 66,5% són dones, un 32,7% homes, un 0,4% no binaris i un 0,4% preferien no contestar la seva identitat de gènere.
2. Edat
Pel que fa al rang de les edats dels participants, la distribució ha estat la següent: un 15,5% eren menors de 25 anys, un 7,6% de 25 a 35 anys, un 29,9% de 35 a 49 anys, un 41% de 50 a 64 anys i finalment un 6% major de 65 anys.
3. Estudis
La formació de les persones enquestades es distribueix de la següent manera: un 8,6% té els estudis obligatoris, un 23% estudis de grau mitjà, un 42,4% amb estudis universitaris i un 25,9% amb estudis post-universitaris.
4. Tens coneixement de la Unió Europea i les funcions de les seves Institucions?
Puntua del 1 al 5 (sent 1=ho desconeixo totalment i 5= tinc un gran coneixement).
A l’hora de valorar el coneixement sobre la Unió Europea i les funcions de les seves institucions es pot apreciar com la majoria dels enquestats, corresponent al 38,8% del total, ha respost que té un coneixement mitjà en aquesta matèria i un bon coneixement un 33,8%.
Un 8,6% es consideren grans coneixedors. D’altra banda, hi ha molt poc percentatge de les persones enquestades, un 2,2% d’elles, que no tenen coneixement en aquest àmbit, seguits del 16,5% en tenen poc.
5. Segueixes l’actualitat de la guerra d’Ucraïna?
6. Quin és el teu grau de preocupació en la guerra d’Ucraïna?
Quin és el seguiment de la guerra d’Ucraïna i el grau de preocupació dels enquestats? Un 32,7% està al dia del conflicte, un 63,7% al principi ho seguia molt i ara ja no tant i un 3,6% no l’ha seguit. El grau de preocupació és elevat, un 36,7% respon a molta preocupació i un 37,1% una preocupació elevada. En un terme mig responen el 21,6% dels enquestats. Hi ha un percentatge molt baix de persones gens o poc preocupades pel conflicte, un 0,4% i un 4,3% respectivament.
7. Segueixes l’actualitat de la guerra de Síria?
8. Quin és el teu grau de preocupació en la guerra de Síria?
Quin és el seguiment de la guerra de Síria i el grau de preocupació dels enquestats? Un 6,5% està al dia del conflicte, un 67,3% al principi ho seguia molt i ara ja no tant i un 26,3% no l’ha seguit. El grau de preocupació és heterogeni, un 18,3% respon a molta preocupació i un 23% una preocupació elevada. En un terme mig responen el 28,4% dels enquestats. Hi ha un percentatge baix del 7,9% gens preocupades pel conflicte i un 22,3% que ho els genera poca preocupació.
9. Et preocupa més una crisi que l’altra?
Preocupa més una guerra que l’altra? Un 48,9% dels enquestats respon que els preocupen les dues guerres per igual, seguit d’un 46,4% que estan més preocupats per la guerra d’Ucraïna. En molt menor percentatge trobem que a un 2,5% no els preocupen cap dels dos conflictes i un 2,2% estan més preocupats pel de Síria.
En cas afirmatiu, quina et preocupa més i per quin/s motiu/s?
Per avaluar aquesta pregunta oberta he anotat els conceptes comuns de totes les respostes obtingudes i les he distribuït en grups de respostes. A partir d’aquí, he calculat els percentatges de cada grup per obtenir els resultats categoritzats i valorats.
Un cop avaluades les respostes i calculats els percentatges dins de cada motiu agrupat, obtenim diferents motius de preocupació. De tots els motius, hi ha un 97% de les persones els preocupa més la guerra d’Ucraïna i un 3% dels que els preocupa més la guerra de Síria.
Els motius dels enquestats que els preocupa més la guerra d’Ucraïna, endreçats per percentatges són:
- Proximitat a nosaltres - 37%
- Implicacions a nivell global: escalada del conflicte, perill de guerra mundial, futur geopolític, implicacions en les relacions internacionals - 17%
- Repercussions econòmiques a la UE i mundials: augment de preus, falta de subministrament de gas i cereals… - 14%
- Utilització d’armament nuclear - 12%
- Consideració de Rússia com a gran potència i perill de Putin - 6%
- Difusió feta pels mitjans de comunicació - 5%
- És una guerra recent - 3%
- Relacions personals i familiars properes - 2%
- Repercussions humanes i socials - 2%
- Afectació a les democràcies - 1%
- Altres - 1%
Els motius dels enquestats que els preocupa més la guerra de Síria, endreçats per percentatges són:
- Duració de la guerra - 40%
- Poca ajuda internacional - 40%
- Diferent tracte als refugiats pel seu origen - 20%
10. Quines mesures comunes penses que ofereix la Unió Europea a les dues crisis? Marca totes les opcions correctes.
El resultat de les mesures comunes que ofereix la Unió Europea a les dues crisis obté resposta a tots els punts, obtenint de major a menor percentatge l’ajuda humanitària amb un 87,1%, l’acollida a refugiats amb un 63,7%, el recolzament als Estats membres que acullen refugiats amb un 60,8%, el suport econòmic amb un 56,1%, la protecció a menors amb un 46% i l’assistència en matèria de protecció civil amb un 39,2%.
11. A nivell econòmic, la Unió Europea ha aportat a la crisi d’Ucraïna 523 milions d’euros en ajuda humanitària, 20.000 milions d’euros en ajuda als països membres que acullen refugiats, 2.200 milions d’euros en ajuda macrofinancera i 2.500 milions d’euros en finançament militar.
L’aportació de la Unió Europea a la crisi de Síria ha estat de 27.400 milions d’euros en ajuda humanitària i 6.000 milions d’euros d’ajuda a Turquia com a país acollidor de refugiats majoritari.
A la pregunta del total i la distribució de l’aportació econòmica feta per la Unió Europea als dos conflictes, la major part dels enquestats amb un 79,5% pensa que s’han de destinar les ajudes necessàries independentment del país afectat, el 12,2% considera que s'han de destinar més ajudes a la crisi d’Ucraïna, el 4,3% pensa que a la crisi de Síria i un 4% considera que la Unió Europea no ha de fer cap aportació econòmica en cap dels dos casos.
12. Què en penses que la Unió Europea només a la crisi de Síria hagi fet una aportació econòmica a Turquia perquè aculli el màxim nombre de refugiats evitant així la seva arribada a Europa?
Els enquestats valoren negativament, un 26,3% gens d’acord i un 28,8% en desacord, que només per a la crisi de Síria la Unió Europea hagi fet una aportació econòmica a Turquia perquè sigui el principal país acollidor i eviti així l’arribada de refugiats sirians a Europa. Un 32,7% ho valora de forma intermitja i en menor percentatge, un 8,6% està d’acord i un 3,6% totalment d’acord.
13. A diferència de la guerra de Síria, la Unió Europea ofereix suport militar a la guerra d’Ucraïna. Estàs d’acord que ofereixi aquesta ajuda militar?
A la pregunta del grau d’acord al suport militar de la Unió Europea només en el cas de la guerra d’Ucraïna, el 31,7% dels enquestats ho valora com a mitjanament d’acord, un 19,8% d’acord i un 12,9% totalment d’acord. En desacord n’estan un 15,8% i totalment en contra un 19,8%.
14. Creus que l’ajuda militar a la crisi d’Ucraïna està allargant la guerra?
Un alt percentatge dels enquestats pensa que l’ajuda militar està allargant la guerra, essent un 70,1% dels enquestats. En canvi, el 29,9% pensa que no està influint en la duració del conflicte.
15. Actualment hi ha més de 7,2 milions de refugiats ucraïnesos fora d’Ucraïna i més de 5,6 milions de refugiats sirians fora de Síria. Penses que les condicions de refugiats són les mateixes?
Pel que fa a les condicions dels refugiats, un 61,9% pensa que els ucraïnesos tenen millors condicions que els sirians, un 36,3% ho desconeix i un 1,8% pensa que són les mateixes.
En el cas que pensis que les condicions siguin diferents, indica els motius.
Per avaluar aquesta pregunta oberta he anotat els conceptes comuns de totes respostes obtingudes i les he distribuït en grups de respostes. A partir d’aquí, he calculat els percentatges de cada grup per obtenir els resultats categoritzats i valorats.
Un cop avaluades les respostes i calculats els percentatges dins de cada motiu agrupat, obtenim diferents motius justifiquen l’opinió que les condicions dels refugiats són diferents. El 100% dels enquestats que opinen que les condicions són diferents, consideren que les dels refugiats ucraïnesos són millors que les dels sirians. Els motius, ordenats de més a menys percentatge són:
- Diferenciació de refugiats de primera i de segona - 70%
- Proximitat geogràfica a Europa i la UE - 9%
- Interessos econòmics i geoestratègics d’Europa - 6%
- Normatives per obtenir asil, documentació i permisos de passos fronterers - 4%
- Interessos polítics - 3%
- Proximitat cultural, social i política - 3%
- Motius religiosos - 2%
- Difusió feta pels mitjans de comunicació - 2%
- Relacions personals i familiars properes - 1%
16. Estaries disposat a rebre al teu país milers de refugiats de Síria i d’Ucraïna per ajudar a les dues crisis?
Respecte a l’acceptació de rebre milers de refugiats al país dels enquestats, majoritàriament el 86,7% estaria disposat independentment del país d’origen, un 4,3% sí que ho estaria però preferiria escollir el país, un 0,4% ho estaria si fossin d’origen sirià, un 2,9% si fossin d’origen ucraïnès i un 5,8% no estaria disposat a acollir refugiats.
17. A nivell particular, has col·laborat per ajudar a la crisi d’Ucraïna?
Marca totes les opcions afirmatives.
L’ajuda oferta als refugiats ucraïnesos per part de les persones enquestades és la següent: 25,2% en aliments, 23,7% en roba, 19,1% en aportació econòmica i un 9,4% en altres formes d’ajuda. Un 48,2% no han col·laborat.
18. A nivell particular, has col·laborat per ajudar a la crisi de Síria?
Marca totes les opcions afirmatives.
L’ajuda oferta als refugiats sirians per part de les persones enquestades és la següent: 15,1% en aportació econòmica, 11,5% en aliments, 10,1% en roba i un 8,3% en altres formes d’ajuda. Un 65,1% no han col·laborat.
Anàlisi de l’enquesta
Les dues crisis preocupen a les persones enquestades. Un 96,4% es mostren altament preocupades per la guerra d’Ucraïna. La guerra de Síria també amoïna però en un percentatge i intensitat menor, un 69,8%.
Al 97% dels enquestats els preocupa més la guerra d’Ucraïna que la de Síria. Principalment, els motius són els següents: la proximitat al ser la guerra a Europa, les implicacions a nivell global, l’amenaça d’un atac nuclear i les repercussions econòmiques en les restriccions de gas, cereals i matèries primeres i l’augment dels preus. Les implicacions globals que preocupen són: la possible escalada del conflicte, el perill d’una guerra mundial, el futur geopolític d’Europa i les implicacions en les relacions internacionals.
Pel que fa a les ajudes a les dues crisis, un 79,5% dels enquestats considera que les ajudes són necessàries i independents del conflicte al que vagin destinades.
Més de la meitat, un 55,1%, està en desacord en l’aportació feta per la Unió Europea a Turquia perquè aculli als refugiats sirians evitant així la seva arribada a Europa. Aquesta proporció augmenta fins a un 87,8% si afegim els que estan mitjanament en desacord.
El suport militar de la Unió Europea a la guerra d’Ucraïna té una opinió més repartida. Ho recolzen totalment un 32,7% dels enquestats i fins al 64,4% en total, tenint en compte els que hi estan mitjanament d’acord. Hi estan en contra un 35,6%.
La preocupació per la proximitat a nosaltres, la por a l’escalada a nivell mundial i l’impacte econòmic, podria justificar aquest recolzament al suport militar per part de la Unió Europea.
Majoritàriament, un 70,1% dels enquestats tenen la percepció que aquesta ajuda militar fa allargar la guerra.
El 100% dels enquestats consideren que les condicions dels refugiats són diferents, opinen que els ucraïnesos tenen millors condicions que els sirians. Un dels motius principals és que els ucraïnesos són similars a nosaltres: raça blanca, cristians i europeus. En canvi, els sirians són de pell negra, musulmans i de procedència àrab. Per tant, hi ha una barrera cultural i racial i de identificació. Altres motius destacats són: la proximitat a Europa, les majors facilitats burocràtiques i els interessos econòmics.
Majoritàriament, amb una proporció del 86,7% les persones enquestades estarien d’acord en rebre refugiats independentment de seu l’origen. A la pràctica, un 51,8% dels enquestats ha ofert ajuda als refugiats ucraïnesos i un 34,9% als sirians.
En conclusió, a nivell teòric els enquestats opinen, majoritàriament, que la Unió Europea i la societat haurien d’ajudar per igual a les dues crisis i oferir el mateix tracte als refugiats sirians i ucraïnesos. La majoria pensa que no és així, a causa de la barrera racial, la proximitat, i els interessos polítics i econòmics, afavorint un millor tracte a la crisi d’Ucraïna i als refugiats ucraïnesos. No obstant, a la pràctica l’ajuda dels enquestats ha estat baixa ja que es pot apreciar que un 48,2% no han col·laborat amb cap tipus d’ajuda als refugiats ucraïnesos i un 65,1% no han ofert cap ajuda als refugiats sirians. Així doncs, el que pensem no coincideix amb el que fem en realitat i hi ha molt camí per recórrer com a societat.